La nostra missió Museu viu
Fer accessible, comprensible i socialment viu un fons documental clau per a la història de l'educació a Lleida, promovent-ne l'ús acadèmic, educatiu i ciutadà, i convertint l'arxiu en un espai de memòria compartida i de participació ciutadana.
El projecte
El nostre projecte consisteix en un fitxer digital que preserva i comparteix el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1841–1950), connectant el seu llegat històric amb les memòries i experiències de la ciutadania actual.
Aquest arxiu neix amb un propòsit clar: posar a disposició de la ciutadania i de la comunitat acadèmica un patrimoni educatiu i històric fonamental, facilitant l'accés remot a documents únics i promovent-hi una relació activa. No és només un repositori: és un espai viu on el passat dialoga amb el present.
Avui aquest fons és especialment rellevant per a Lleida perquè permet comprendre l'evolució educativa, social i cultural de la província. De manera destacada, visibilitza el període de la Segona República i la intensa renovació pedagògica impulsada per mestres i mestres vinculats al moviment Batec. A través dels seus documents, l‟arxiu recupera trajectòries docents, pràctiques innovadores i xarxes rurals que van transformar l‟escola i el paper social de l‟educador, reforçant la memòria col·lectiva del territori.
Un dels elements que caracteritza aquest arxiu en relació amb altres repositoris digitals és el seu enfocament participatiu i vinculat al territori. A més d'oferir documents digitalitzats, convida la ciutadania a interactuar, compartir records, aportar materials i reflexionar sobre el llegat educatiu comú. L'arxiu està pensat per a la ciutadania de Lleida i la província, investigadors i investigadores, estudiants, docents i totes les persones interessades en el patrimoni cultural i educatiu.
Conceptes clau del projecte
Aquest projecte s’articula al voltant de tres conceptes centrals que permeten comprendre el valor i l’abast del fons digital
Batec: una xarxa per Els "cursillos de selección profesional" Cursillistes destacats transformar l'escola
Batec va ser un moviment de mestres i mestres de la província de Lleida que durant els anys trenta i en el context de la Segona República es va organitzar com una xarxa de renovació pedagògica. Des d'escoles rurals, compartien experiències, debatien mètodes i assajaven formes d'ensenyament innovadores, moltes inspirades en la pedagogia de Célestin Freinet.
Més enllà de la dimensió històrica, Batec representa una manera col·lectiva d'entendre l'educació: una escola oberta, cooperativa, laica i profundament vinculada a la seva comunitat. L'arxiu permet redescobrir aquesta experiència pedagògica i comprendre'n l'impacte durador a l'educació del territori.
Els "cursillos de selección profesional"
Els cursillos de selección profesional van constituir un model innovador d’accés i formació del professorat impulsat per la Segona República a partir de 1931. Aquest sistema substituïa les oposicions tradicionals i s’organitzava en tres fases: una primera etapa de formació a l’Escola Normal de la província, un període de pràctiques en escoles públiques i, finalment, una fase de perfeccionament pedagògic i cultural a la universitat del districte. D’aquesta manera, es buscava integrar la formació teòrica amb l’experiència pràctica i una sòlida base cultural, configurant un model més modern i professionalitzador de la docència.
A Lleida, aquests cursets van generar una documentació excepcional, entre la qual destaquen els diaris autobiogràfics escrits pels mateixos cursetistes el 1932. Aquests textos ofereixen una mirada directa i humana sobre la formació docent, les seves aspiracions, dificultats i posicionaments pedagògics.
Explicar avui aquests cursets a públics no especialitzats és clau per comprendre com es va construir la figura del mestre i la mestra en un moment de profundes transformacions socials. Els documents conservats permeten connectar amb les experiències personals dels qui van ensenyar a les escoles de la província i reconèixer-ne l'impacte educatiu i social. Alhora, conviden a la ciutadania a identificar memòries familiars, relats propis o materials conservats a l'àmbit domèstic, enriquint l'arxiu amb noves veus.
Cursillistes destacats
El projecte posa especial atenció en els anomenats cursillistes destacats: mestres i mestres la trajectòria posterior dels quals va tenir un impacte significatiu en l'educació, la vida social o la memòria pedagògica del territori. Entre ells hi ha figures com Dolors Piera, Pau Farrús, Josep Pach o Miquel Baró, juntament amb altres docents i formadors que van tenir un paper clau durant la Segona República. Pràcticament tots ells van estar vinculats al moviment Batec
Recerca i Rellevància Social
Té especial rellevància per a l’estudi de l’Escola Normal masculina i femenina, la coeducació durant la Segona República, els canvis institucionals derivats de la Guerra Civil i la posterior transformació en Escola Universitària de Formació del Professorat.
Per la seva cronologia, volum i diversitat documental, el fons constitueix una font essencial per a la recerca sobre història de l’educació, polítiques educatives, formació del professorat, trajectòries d’alumnes i docents, cultura escolar i administració educativa. També permet estudiar la relació entre educació, societat i territori, especialment pel que fa al paper de l’Escola Normal en la formació de mestres destinats a escoles de la província de Lleida i en la difusió de nous corrents pedagògics al llarg dels segles XIX i XX.