El projecte
Un fitxer digital obert que preserva i comparteix el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1841–1950), connectant el seu llegat històric amb les memòries i experiències de la ciutadania actual.
Aquest arxiu neix amb un propòsit clar: posar a disposició de la ciutadania i de la comunitat acadèmica un patrimoni educatiu i històric fonamental, facilitant l'accés remot a documents únics i promovent-hi una relació activa. No és només un repositori: és un espai viu on el passat dialoga amb el present.
Avui aquest fons és especialment rellevant per a Lleida perquè permet comprendre l'evolució educativa, social i cultural de la província. De manera destacada, visibilitza el període de la Segona República i la intensa renovació pedagògica impulsada per mestres i mestres vinculats al moviment Batec. A través dels seus documents, l‟arxiu recupera trajectòries docents, pràctiques innovadores i xarxes rurals que van transformar l‟escola i el paper social de l‟educador, reforçant la memòria col·lectiva del territori.
El que diferencia aquest arxiu d'altres repositoris digitals n'és l'enfocament participatiu i territorial. A més d'oferir documents digitalitzats, convida la ciutadania a interactuar, compartir records, aportar materials i reflexionar sobre el llegat educatiu comú. L'arxiu està pensat per a la ciutadania de Lleida i la província, investigadors i investigadores, estudiants, docents i totes les persones interessades en el patrimoni cultural i educatiu.
Batec: una xarxa per transformar l'escola
Batec va ser un moviment de mestres i mestres de la província de Lleida que durant els anys trenta i en el context de la Segona República es va organitzar com una xarxa de renovació pedagògica. Des d'escoles rurals, compartien experiències, debatien mètodes i assajaven formes d'ensenyament innovadores, moltes inspirades en la pedagogia de Célestin Freinet.
Més enllà de la dimensió històrica, Batec representa una manera col·lectiva d'entendre l'educació: una escola oberta, cooperativa, laica i profundament vinculada a la seva comunitat. L'arxiu permet redescobrir aquesta experiència pedagògica i comprendre'n l'impacte durador a l'educació del territori.
El projecte
Un fitxer digital obert que preserva i comparteix el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1841–1950), connectant el seu llegat històric amb les memòries i experiències de la ciutadania actual.
Aquest arxiu neix amb un propòsit clar: posar a disposició de la ciutadania i de la comunitat acadèmica un patrimoni educatiu i històric fonamental, facilitant l'accés remot a documents únics i promovent-hi una relació activa. No és només un repositori: és un espai viu on el passat dialoga amb el present.
Avui aquest fons és especialment rellevant per a Lleida perquè permet comprendre l'evolució educativa, social i cultural de la província. De manera destacada, visibilitza el període de la Segona República i la intensa renovació pedagògica impulsada per mestres i mestres vinculats al moviment Batec. A través dels seus documents, l‟arxiu recupera trajectòries docents, pràctiques innovadores i xarxes rurals que van transformar l‟escola i el paper social de l‟educador, reforçant la memòria col·lectiva del territori.
El que diferencia aquest arxiu d'altres repositoris digitals n'és l'enfocament participatiu i territorial. A més d'oferir documents digitalitzats, convida la ciutadania a interactuar, compartir records, aportar materials i reflexionar sobre el llegat educatiu comú. L'arxiu està pensat per a la ciutadania de Lleida i la província, investigadors i investigadores, estudiants, docents i totes les persones interessades en el patrimoni cultural i educatiu.
Batec: una xarxa per transformar l'escola
Batec va ser un moviment de mestres i mestres de la província de Lleida que durant els anys trenta i en el context de la Segona República es va organitzar com una xarxa de renovació pedagògica. Des d'escoles rurals, compartien experiències, debatien mètodes i assajaven formes d'ensenyament innovadores, moltes inspirades en la pedagogia de Célestin Freinet.
Més enllà de la dimensió històrica, Batec representa una manera col·lectiva d'entendre l'educació: una escola oberta, cooperativa, laica i profundament vinculada a la seva comunitat. L'arxiu permet redescobrir aquesta experiència pedagògica i comprendre'n l'impacte durador a l'educació del territori.
Els "cursillos de selección profesional"
Els "cursillos de selección profesional" van ser un nou model d'accés i formació docent impulsat per la Segona República a partir del 1931. Van substituir les oposicions tradicionals i es van articular en tres etapes: formació a l'escola rural, pràctiques a escoles públiques i un període formatiu a la universitat del districte. Aquest sistema combinava aprenentatge pedagògic, experiència pràctica i formació cultural
A Lleida, aquests cursets van marcar un punt d'inflexió en la professionalització del magisteri. Van incorporar pràctiques pedagògiques innovadores i van generar una documentació excepcional, entre la qual destaquen els diaris autobiogràfics escrits pels mateixos cursetistes el 1932. Aquests textos ofereixen una mirada directa i humana sobre la formació docent, les seves aspiracions, dificultats i posicionaments pedagògics.
Explicar avui aquests cursets a públics no especialitzats és clau per comprendre com es va construir la figura del mestre i la mestra en un moment de profundes transformacions socials. Els documents conservats permeten connectar amb les experiències personals dels qui van ensenyar a les escoles de la província i reconèixer-ne l'impacte educatiu i social. Alhora, conviden a la ciutadania a identificar memòries familiars, relats propis o materials conservats a l'àmbit domèstic, enriquint l'arxiu amb noves veus.
Cursillistes destacats
El projecte posa especial atenció en els anomenats cursillistes destacats: mestres i mestres la trajectòria posterior dels quals va tenir un impacte significatiu en l'educació, la vida social o la memòria pedagògica del territori. Entre ells hi ha figures com Dolors Piera, Pau Farrús, Josep Pach o Miquel Baró, juntament amb altres docents i formadors que van tenir un paper clau durant la Segona República. Pràcticament tots ells van estar vinculats al moviment Batec.